Una colla de ciutadans, diuen que mal pagats i menys informats, sembla seguir consignes de partits anomenats constitucionalistes encunyats en èpoques de Falange. Criden amb convenciment messiànic “viva España, viva el rey, viva el orden y la ley”. Dita la frase així, sense cercar els seus veritables significats, no hauria de tenir gaire perill. En boca de feixistes, gent sense cervell o idiotes integrals, en canvi, es converteix en una proclama d’aquelles que Europa va proscriure després del 1945, vistos els lamentables resultats que coses similars havien suposat en patiments i vides. Quan parlen de llei, aquests illetrats amics de […]

Ser crític o discrepar d’algunes o de moltes accions de govern és del tot raonable. Encara diria més, sense una actitud amatent dels ciutadans no hi ha ni democràcia real que valgui ni govern just possible. Les coses que he llegit en els darrers dies en tuits i whatsapp, però, res tenen a veure amb aquests salutífers exercicis i en poc ajuden les aspiracions reals de criticats i criticadors, en especial quan d’una errada governamental (o ves a saber si d’un encert) se’n dedueixen expressions desafortunades com covards, traïdors o botiflers. He vist amb tristor desqualificacions i fins a insults […]

Malgrat que l’estiu comença al mes de juny, la canícula de veres en termes polítics ha estat sempre a l’agost. Deu ser així, fins i tot el legislatiu català ha decidit fer una aturada, qui sap si per prendre embranzida, o per deixar reposar les idees i les coses que han anat succeint en els darrers mesos, o per no donar més mostres de diferència de criteris alhora d’implementar tàctiques per aconseguir l’objectiu comú que continuen tenint les formacions polítiques partidàries de la República (així ho diuen i ho crec), o per afinar passes, accions i discursos a seguir en […]

El 26 de novembre del 1975, sis dies després de la mort d’un dels més cruels dictadors de l’Europa del segle XX, es concedí el títol de duquessa de Franco, gran d’Espanya i senyora de Meirás a Carmen Polo i Martínez-Valdés. Ho va signar el rei Joan Carles I, que ja és solament emèrit gràcies, entre altres coses, a les seves elefantíaques aventures. Aquest Rei, que ho va ser per voluntat del difunt colpista –provocador d’una rebel·lió militar, amb el resultat d’una Guerra Civil de la qual encara no se sap la quantitat exacta de víctimes, i firmant de multitud […]

En els anys de la dita transició entre la dictadura i el nou règim sorgit del 1978, Lleida va ser notícia pels actes de violència d’alguns pocs però sorollosos eixelebrats dedicats amb cos sense ànima a perseguir demòcrates de tots colors, mentre la policia mirava cap a altra banda. Som en una nova transició i, com en un malson, tornem a reviure fets absurds? Contra la gent que està en peu de pau defensant les seves idees de forma pacífica han començat a aparèixer els que estan i estaven permanentment en peu de guerra contra tot, contra tots i contra […]

Els pessimistes em diuen que ho tenim pelut. Recorden que bona part dels barons del PSOE, lluny de netejar les velles estructures franquistes s’hi han adaptat esberlant i malmeten esperances de canvi. Que alguns fins es permeten lluir la seua ignorància confonent una cita de Màrius Torres amb la d’un idiota venut com Pétain. Em recorden que aquell que aspira a succeir l’anomenat sobresous és capaç de fer riota d’algú que malgrat dedicar-se a la política té encara la virtut de plorar emocionat pels fets d’un passat que cal superar però no oblidar. Que l’aparell d’un estat repressor i sord […]

Dimecres passat vaig viatjar a Madrid, ciutat que creia conèixer abastament pel fet d’haver-hi viscut una colla d’anys estudiant, treballant i emparentant-me −una de les millors decisions que mai he pres−. Feia temps, tampoc tant com per dir molt, que no hi anava amb la tranquil·litat suficient per passejar pels seus carrers i descobrir un tarannà ben diferent del d’aquells records de tolerància, revolta i entesa (combinació difícil i atractiva) que han quedat en la memòria agraïda de la joventut. A primer, segon i tercer cop d’ull no em vaig poder estar d’enviar un missatge acompanyat de fotografies als amics […]

Corbins i dignitat Demà és Santa Quitèria, Festa Major de Corbins. Els festejos van començar divendres amb un acte de justícia i emocions malgrat que els protagonistes i molts dels seus parents ja no hi podien ser. Gràcies a l’esforç de recerca del Centre Excursionista de Lleida i a l’interès d’un Ajuntament sensible a la seva història, familiars i veïns van descobrir una placa, al Fossar Vell, en memòria d’Alfred Balagué, Pau Carné, Antoni Torreguitart i Manuel Pifarré, quatre corbinencs que van patir els disbarats del nazisme al camp d’extermini de Mauthausen. Els tres primers no en van poder sortir […]

Què fan tres catalans discutint en una cantonada? Quatre partits! Aquest és un acudit que s’explicava en l’anomenada transició, aquella que ara ja sabem, a força de garrotades, que no va ser. És sa que una societat manifesti multitud d’opinions, tarannàs i projectes. És enriquidor que hi hagi maneres de pensar i que això sigui compatible amb una societat cohesionada, però de res serveix fer-ho en una taverna o en una cantonada i és una llàstima, ara que això del trànsit va de veres, que l’acudit no hagi perdut vigència. De l’experiència passada hauríem d’haver après que per poder discutir […]

Aquest mes de maig ha fet 50 anys que els joves de mig món van sortir al carrer per cridar “prohibit prohibir” i moltes coses més. Manifestacions que van revolucionar molts costums i maneres de fer però ni de bon tros van servir per satisfer les expectatives dels protagonistes a París, Praga, Roma, Mèxic, Barcelona, Madrid… que volien canviar a més justa una situació que no els agradava. No se’n van sortir del tot. Poc després de la gran marea d’il·lusions, la dreta va guanyar les eleccions a França, a Praga van entrar els tancs, a Mèxic van tornar al […]

No tenen esme. L’exdiputat del PP per Girona Sergio Santamaría i l’eurodiputada del mateix partit Rosa Estaràs han presentat un escrit a l’Eurocambra per denunciar “la manipulació i la falta de neutralitat dels mitjans de comunicació que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, tot dient que TV3 i d’altres han estat al servei de governs catalans per promoure la independència i que no han treballat per donar una informació veraç als catalans”. Llegint els comentaris de la premsa europea, el recorregut és escàs. Acabarà sent una nova riota com la que fa el diari Süddeutsche Zeitungde Munic sobre la […]

Estan tan encaparrats a demostrar l’indemostrable, a explicar en llargs informes teories sobre que el violent és aquell que rep el cop de porra i no el que el dóna, que fan envermellir Anacleto, Filemón, Mortadelo, l’agent 86 i Johnny English. El darrer tuit de la Guàrdia Civil (El #himno simboliza la unión de millones de personas #Respétalo, no hacerlo es ofender gratuitamente a los que lo sienten con orgullo) és una nova demostració de l’entestament en la cerca de violències que no ho són. Ahir diumenge una colla de diaris internacionals feien ressenyes perplexes sobre el fet de requisar […]

Malgrat les moltes dificultats que alguns van posar per arribar-hi, malgrat haver sembrat la por en accions pagades amb els impostos de tots, malgrat emprar mentides i distorsions des de molts mitjans de comunicació que es diuen lliures, als quals la història els farà envermellir de vergonya com ho ha fet ja amb els inventors de guerres que han deixat en aprenent empetitit W.R. Hearst, malgrat el 155 de M (punto i coma), reis enfadats amb la família, Sáenz de Santamarías, Llarenas, Lamelas, Millos… malgrat tot, ahir es van tornar a reunir i manifestar a Barcelona centenars de milers de […]

Deriva autoritària de l’Estat. Aquest és l’eufemisme que s’utilitza per explicar el retorn de la censura o l’aparició de tics feixistes que Europa sembla ignorar com lamentablement va fer fa 80 anys. A Catalunya, com fa també 80 anys, més: si Jordi Sànchez estigués investigat per tinença d’armes o pertinença a banda armada i es presentés a lehendakari, probablement, avui seria a la sessió de l’Eusko Legebiltzarra. En cavi, Jordi Sànchez, un sospitós pacifista desarmat, no podrà ser a la Ciutadella, on era prevista la sessió d’investidura del Parlament de Catalunya. Això dels tics feixistes, fins a arribar a fer […]

Són tantes les promeses incomplertes del senyor M(punto) que encara no entenc com el dia 21 de desembre, en les eleccions 155/exprés, el seu partit va treure quasi el 4 per cent dels vots. En aquest circ que han muntat, però, els comencen a créixer els nans. A algunes persones, que així són de malèvoles, els ha donat per tenir memòria i recordar que aquell que ha descobert la sopa d’all i que els catalans fan coses, va guanyar les eleccions del 2011 gràcies (entre altres mentides) a una frase que va fer fortuna i que molts es van creure: […]