Willy Brandt: Lluita, reformes, socialisme, globalització, democràcia (2)

Per JOAN ALCARAZ Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona Brandt –que el 1949 havia estat elegit delegat de Berlín al Bundestag- fou alcalde, entre 1957 i 1966, del sector occidental de la capital germànica –esdevinguda una cruel ferida a Europa- en plena construcció del deplorable Mur. Horrorosa tanca, sí, però necessària des del punt de vista dels interessos soviètics durant la Guerra, ja que la temptació de força berlinesos orientals d’escapar-se a l’altra banda era, no tan sols comprensible, sinó massa evident…          De tota manera, la situació del sector occidental no era gens fàcil. Per tal d’intentar que l’URSS garantís […]

WILLY BRANDT: Lluita, reformes, socialisme, globalització, democràcia (1)

  Per JOAN ALCARAZ Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona La socialdemocràcia –o socialisme democràtic- no sembla que tingui, darrerament, la millor de les sorts. Foragitada del govern a diversos països –tot i que, ara mateix, governi a Espanya i a Portugal, o faci coalició de poder a Suècia i Alemanya-, el seu gran moment van ser, sobretot, les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial. Calia fer –no és que no calgui ara, òbviament- un món més just i més solidari, més cooperatiu, més bolcat vers els Drets Humans –polítics, socials, econòmics- de tot ordre…          Un dels grans referents […]

FRANCESC LAYRET, polític republicà i advocat dels treballadors per una Catalunya de dignitat i progrés (i 5)

Per Joan Alcaraz Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona Francesc Layret, nascut l’any 1880, va tenir una vida massa breu, i tot seguit en veurem el perquè.          El mes de novembre del 1920 fou nomenat governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido, que feia uns anys era el governador militar de la ciutat. La seva política de repressió obrera i sindical era clara: dissolgué la CNT i confià en el Sindicat Lliure, d’ideologia carlina, proper a la patronal i ple de pistolers.             El militar, només estrenar-se en el nou càrrec, deportà a trenta-sis dirigents sindicalistes, que serien confinats a […]

FRANCESC LAYRET, polític republicà i advocat dels treballadors per una Catalunya de dignitat i progrés (4)

Per Joan Alcaraz Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona La intensa, i fins i tot apassionada, activitat política i jurídica de Francesc Layret abastava, com ja hem vist en els articles anteriors d’aquesta sèrie, valors acadèmics i culturals. Així, el mes d’abril del 1918 fou un dels ponents del 2n Congrés Universitari Català, organitzat per l’Associació d’Estudiants Catalans. I no hi parlà de qualsevol tema, sinó d’un aspecte que en aquells anys era clau per al futur del país: “Catalanitat de la Universitat”.          Les conclusions de la seva ponència eren: “1. La llengua oficial de la Universitat ha d’ésser la […]

FRANCESC LAYRET, polític republicà i advocat dels treballadors per una Catalunya de dignitat i progrés (3)

Per Joan Alcaraz Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona A finals del 1916 començà a publicar-se La Lucha, un diari de combat del que figurava com a director un altre republicà històric, Marcel·lí Domingo. Però en realitat, el principal responsable, i àdhuc propietari de la capçalera, era Francesc Layret. Diàriament, des de casa seva o des de l’Ateneu Barcelonès, anava a la redacció, situada al pis principal del número 10 del carrer d’Avinyó.          Al diari hi coincidia, entre d’altres, amb el seu gran amic Lluís Companys, aleshores regidor de l’Ajuntament de Barcelona, que també hi escrivia articles. És una llàstima […]

francesc-layret-opiniosocialdemocrata-joan-alcaraz

FRANCESC LAYRET, polític republicà i advocat dels treballadors per una Catalunya de dignitat i progrés (2)

Per Joan Alcaraz Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona En la primera entrega d’aquesta sèrie d’articles vèiem com Francesc Layret, que l’any 1906 s’havia integrat en el gran moviment de la Solidaritat Catalana i encara militava a la Unión Republicana, era decididament partidari de crear un nou instrument polític més ampli, més eficaç, també més català. Això cristal·litzaria el 1910 en la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), però abans hem de considerar com pertoca el paper del nostre home en una actuació municipal de referència a Barcelona, singularment en l’àmbit educatiu i cultural. El Pressupost de Cultura del 1908  Aquest fou […]

francesc-layret-opiniosocialdemocrata-joan-alcaraz

FRANCESC LAYRET, polític republicà i advocat dels treballadors, per una Catalunya de dignitat i progrés (1)

Per JOAN ALCARAZ Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona Ara que tornem a parlar, amb intensitat renovada, de valors republicans, poques personalitats històriques trobaríem que els encarnin d’una manera tan clara com Francesc Layret, advocat de la classe treballadora i polític republicà d’orientació socialitzant que es va guanyar, per dret propi, el dret de formar part inesborrable de la memòria històrica catalana.          Fill de família benestant, va haver de fer servir crosses al llarg d’una vida massa curta, segada per l’odi a la ratlla de la quarantena. Durant la infantesa va veure’s afectat per una paràlisi, però aquesta feblesa l’induïa […]

Aurora Bertrana, pionera en més d’un camp

Per Joan Alcaraz Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona             El 2017 va ser declarat Any Bertrana en motiu del 125è. aniversari del naixement de l’escriptora -i també violoncel·lista- Aurora Bertrana i el 150è. del seu pare, el novel·lista Prudenci Bertrana. Prudenci, el celebrat autor de Josafat i de la trilogia Entre la terra i els núvols, és un escriptor molt conegut, i l’Aurora no tant, però la seva influència ha perviscut en el temps.             I és que no estem parlant, únicament, d’una artista de la ploma, sinó d’una dona polièdrica que a Catalunya ha estat pionera en més d’un […]

josep-rovira

Josep Rovira, una baula de transmissió històrica que no cal oblidar

         La del rubinenc Josep Rovira i Canals és una de les biografies polítiques del socialisme democràtic català no tan conegudes, però ben decisives. Nascut l’any 1902 en el si d’una família obrera, era fill del primer alcalde republicà que va tenir aquella Rubí, aleshores vila i avui ciutat. I aprengué aviat l’ofici de paleta, que també desenvolupava el seu progenitor.          Tenia un caràcter inquiet i, als vint anys, poques ganes de participar en la guerra del Marroc. Per això aconseguí anar a la Catalunya Nord abans que l’enviessin al camp de batalla. Recordem que l’any […]

josep-pallach-els-nostres-referents-opiniosocialdemocrata-3

Josep Pallach: L’Impulsor d’un Partit Socialista Català, Reagrupament de l’esquerra dispersa a Catalunya (2a part)

En la primera part de l’article hem vist que Pallach va tenir una meritòria actuació durant la República -l’anterior, espanyola i tràgica, però efectiva, no la proclamada d’ara. I sobretot, n’hem repassat la trajectòria, tan interessant, al seu exili francès, com a dirigent del Moviment Socialista de Catalunya a l’exterior.             Durant aquest període també es forja la seva fidelitat a Josep Tarradellas, però vull creure que ho era més a la presidència de la nostra màxima institució que no pas al personatge, sobre el qual Josep Benet escriuria al seu moment un llibre –El president Tarradellas en els seus […]

josep-pallach-els-nostres-referents-opiniosocialdemocrata

Josep Pallach: l’home que volia donar contingut a la democràcia
(1a part)

         Em complau, d’una manera especial, referir-me a aquesta figura reconeguda del socialisme democràtic entre nosaltres. I és que Josep Pallach i Carolà ha estat, al meu entendre, el principal referent al país, les darreres dècades, de totes les persones que volem aplegar en un mateix combat els drets socials i polítics de la ciutadania i una concepció de Catalunya que vol parlar al món amb la seva pròpia veu.          Figuerenc del 1920, Pallach havia nascut al si d’una família pagesa, dins la qual el seu germà Emili també es dedicà a tasques polítiques –regidor a Figueres i diputat […]

Clara-Zetkin

Internacional Socialista de Dones

Només és des de temps relativament recents que les dones comencen a comptar de veritat en la vida política i social, d’aquí i d’arreu, tot i que el moviment sufragista, durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX, fes molt per l’accés de la condició femenina a l’organització de la societat i, doncs, als seus drets individuals i col·lectius. En aquest sentit, la Internacional Socialista de Dones (ISD) és l’organització d’abast mundial de les organitzacions femenines dels partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes afiliats a la Internacional Socialista. La ISD té el seu origen en la […]

domenec-marti-julia

Domènec Martí i Julià

El passat mes de juny feia cent anys de la mort d’aquest polític –a més de psiquiatra il·lustre-, un altre dels referents històrics –o antecedents substancials- del socialisme democràtic català. Sobretot, per la seva capacitat de relligar la vindicació nacional al combat pels drets socials i polítics. Com és obvi, una lluita sense l’altra –en un món, diguem-ne, decent– no tenen massa sentit… El doctor Domènec Martí i Julià nasqué a Barcelona l’any 1861, en el si d’una família menestral. Estudià Medicina i acabà la carrera amb només dinou anys. S’especialitzà en Psiquiatria i ingressà com a metge resident a […]

Lluhí-i-Vallescà-opiniosocialdemocrata

JOAN LLUHÍ i VALLESCÀ

D’entre els referents històrics del socialisme democràtic català, un dels més prestigiosos i segurament força oblidats és el de l’advocat i polític Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 1897 – Mèxic DF, 1944). La vocació pel dret i la “res publica” se l’havia trobat al bressol, com a fill d’un altre advocat i polític, Joaquim Lluhí i Rissech, un dels artífexs del nacionalisme republicà d’esquerres a començaments del segle XX. Amb el seu amic Joan Casanelles –un altre referent socialdemòcrata-, l’any 1928 fundà i dirigí el setmanari L’Opinió, òrgan del republicanisme catalanista d’esquerres. Justament Casanelles, en les seves memòries, evoca la […]

By Antoni Salvà (Own work) [CC BY-SA 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons

Els nostres referents

Pensadors i polítics de totes les èpoques han defensant els sagrats principis republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, avui en perill. Els nostres polítics ens han parlat moltes vegades de la oportunitat del canvi social. Però el canvi exigeix democràcia per superar l’ofegament d’un Estat que ens impedeix construir un país nou. El canvi que Catalunya precisa per desenvolupar el seu futur polític, econòmic. Social i cultural, exigirà una ruptura democràtica quan es vol acabar amb un règim dominat pels interessos d’una oligarquia financera heretada del franquisme i la que s’ha instal·lat al territori. Ruptura vol dir també […]