Ahir va ser el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i crec jo que avui, demà, tots els dies de l’any i cada hora en la qual permetem actituds i violències masclistes impresentables (per acció o omissió) també ho haurien de ser perquè sense l’eliminació d’aquesta xacra la humanitat no té cap mena de futur. Si no hi hagués dones jo no podria escriure aquesta pàgina (no hauria nascut), sense les dones no sabria què és aquesta cosa tan sublim que és estimar per descobrir que la felicitat, el benestar i la joia (tot i que menys duradores del que voldríem) existeixen. Sense les dones, simplement, el món no existiria. Malgrat aquesta certesa hi ha gent, massa gent, des de personatges amb toga fins a polítics electes, que continuen fomentant la segregació, els menyspreu i el maltractament. I aquí la pregunta, com es pot continuar exercint la brutalitat física, verbal, laboral… contra aquelles que són font de vida en el més generós sentit de la paraula?

Charles Fourier, un socialista utòpic feminista convençut, va escriure que era del tot evident que el nivell de civilització que les diferents societats havien assolit sempre havia estat proporcional al grau d’independència que havien obtingut les dones: “La situació de les dones és el principal indicador del nivell de civilització d’una societat.” Deia més, una societat mai es podrà emancipar sense el protagonisme i el concurs de les dones. Ai las! Fourier escrivia aquestes coses el 1837!

Fa més de vint anys, vaig publicar el llibre Mai jamai amb la dedicatòria següent: “A les dones. A les dones que m’han ajudat a viure, a pensar i a sentir. A les dones, la darrera esperança de la humanitat. A les dones, que en el segle XXI poden participar de manera principal a canviar aquest món injust bastit pels homes durant mil·lennis. A les dones que ho vulguin ser amb valentia.” Avui, si m’ho permeten, tot i haver perdut la fe però servant encara l’esperança, els torno a dedicar aquesta pàgina pensant que un món millor, més just, igualitari i plaent és possible i que, com deia en aquells temps Sergio Vilar, l’esdevenidor de l’home és la dona i l’avenir de la dona és un home diferent, pacífic i més femení. Continuo i seguiré vindicant les idees de Fourier, creient en el futur.